Ressenya: Buscant l'Alaska

Hey Angels!

Avui us porto una nova ressenya de John Green, Buscant a l'Alaska, un llibre que m'ha fet pensar molt. 

Títol: Buscant l'Alaska

Pàgines: 341

Escriptor: John Green

Editorial: Fanbooks

Saga: No

Etiquetes: Realista

Abans.En Miles Halter viu obsessionat per les darreres paraules de personatges famosos i se sent cansat d’una existència segura i monòtona. Marxa a l’internat de Culver Cree amb l’esperança de trobar el que el poeta François Rabelais anomenava el «Gran Potser». Aviat es troba immers en un món ple de disbauxa i probablement desequilibrat, perquè al final del passadís hi viu l’Alaska Young, una noia guapíssima, intel·ligent, autodestructiva, sonada i fascinant, que arrossegarà en Miles al seu món i li obrirà les portes del Gran Potser. Llavors...

Després. Ja res no tornarà a ser igual. 

Per primer cop a la vida, vaig conèixer la por i l'emoció de viure en un lloc on mai saps què passarà.

Has de deixar d'apropiar-te dels problemes dels altres i trobar-ne de propis.

Tothom acaba marxant.

Vosaltres fumeu perquè us agrada. Jo, en canvi, fumo per morir-me.

Malgrat tot, encara ets viu.

-Hosti, no penso convertir-me en una d'aquestes persones que es passen el dia parlant del que faran. Ho faré i prou. Imaginar el futur és una espècie de nostàlgia.

De pressa i sense parar.

-Passes tota la vida atrapat al laberint, pensant que un dia en fugiràs i que serà increïble, i imaginar aquest futur et fa continuar endavant, però no arribes a fer mai el que et proposes. Només utilitzes el futur per defugir el present.

La por és l'excusa que ha fet servir sempre tothom.

Aquella not érem invencibles

A partir d'aquí les frases contenen spoilers!

Ella havia encarnat el Gran Potser: m'havia demostrat que valia la pena deixar enrere una vida mediocre a la recerca de potsers més rellevants, i ara se n'havia anat i s'havia endut la meva fe ens els potsers.

Havíem de perdonar per sobreviure al laberint. 

El protagonista és el Miles, un noi aficionat a les últimes paraules  d'abans de morir de la gent, que decideix anar a buscar el seu " Gran Potser", que com diu la Fa, bàsicament va a buscar un sentit a la seva vida, ja que no tenia amics i era bastant monòtona. Quan el Miles arriba a l'internat se'ns introdueixen uns quants personatges nous, entre ells els més destacats: el Coronel o Chip i l'Alaska. Els personatges els he trobat molt reals, ja que tenien unes característiques que simplement els feien únics. Una cosa que no m'ha agradat, és que John Green no descriu físicament gaire els personatges principals i això no m'acaba de fer el pes. Tampoc vull que em faci una fitxa descriptiva de com és cada persona, però que digui quatre coses sútilment com fan la majoria d'escriptors. Això va fer que la meva imaginació anés per lliure completament sobre l'aspecte físic dels personatges.

A diferència dels altres llibres de John Green, de Buscant l'Alaska no havia fet gaire recerca d'opinions ni de contingut. No tenia gaire idea de que anava la història fins que vaig decidir llegir-me'l, així que no tenia expectatives, ni bones, ni dolentes. Quan vaig començar el llibre em vaig adonar, que estava dividit entre un "abans" i un "després", que són les dues parts amb les quals es divideix el llibre. Els tenen el nom dels dies que falten per "aquell després", és a dir: - quaranta-vuit dies abans-. Això em va agradar molt, ja que em va causar moltíssima intriga, perquè volia saber que era el que marcava aquelles dues fases. Això va ser un factor que em va fer enganxar-me, però el millor de tot és que no m'ho esperava per res del món!

Buscant l'Alaska, a diferència de El Teorema Katherine ,el missatge, reflexió etc.  que John Green ens vol fer arribar m'ha fet pensar molt. És un d'aquells llibres que quan l'acabes, et quedes cinc minuts ( com a mínim) plasmada i pensant, simplement pensant perquè allò, perquè això altre. Aquests ha sigut una de les millors coses del llibre, i tot i que potser si que es nota que és la primera novel·la de John Green, a mi m'ha agradat moltíssim pel fet que us estic explicant, bàsicament per la reflexió.

Un dels fets que em van cridar més l'atenció és el títol, Buscant l'Alaska, però sempre hi és físicament. Això em va deixar pensant... a què es deu referir? Tenia una lleu idea, però vaig decidir buscar ressenyes que esmentessin el títol i la seva opinió i més o menys coincidíem. Tot i que vaig observar que cadascú ho interpretava a la seva manera.

A partir d'aquí l'opinió conté SPOILERS! i la imatge que acompanya el text també!

Al llibre l'Alaska ens presenta una molt bona pregunta...  us parlo de la reflexió que es fa al llarg del llibre sobre el laberint. Em va fer pensar moltíssim sobre la vida en general i sobre els obstacles que hi anem trobant. Al final, als últims capítols quan el Miles o Butzo, com li volgueu dir fa el treball aquell de religió i reflexiona i pensa sobre l'Alaska i el laberint em vaig emocionar molt, coincideixo 100% amb el Miles.Ja que a la vida si no perdonem els errors de la gent que ens envolta acabem sols. En cap moment m'hagués esperat que l'Alaska es morís i això em va sobtar molt, però a partir d'aquest punt de la història és quan va anar a millor, quan vaig tenir més ganes de llegir-lo, perquè volia saber més de tot, volia saber com havia mort l'Alaska. La reflexió que ens aporta i el missatge entre línies no cal dir que em va encantar amb majúscules.

En definitiva, un llibre que m'ha fet pensar molt sobre les reflexions que ens planteja amb uns personatges molt reals. Si vols un llibre entretingut però que et faci menjar el coco, aquest és el teu.

Heu llegit el llibre? Sí? No? Què en penseu de la reflexió principal que es planteja? I del títol?

:) Us espero als comentaris :)